Glòria Pons Vivancos

Ballarina professional, mestre i coreografa

 

Glòria Pons Vivancos (Ciutadella, 1958) es va iniciar a la dansa clàssica a l’edat de set anys, sota les ordres de la mestra Anna Maleras, que la va impulsar a continuar i la va recolzar en tot moment.

 

Va cursar la carrera de Dansa a l’Institut del Teatre de Barcelona en només 3 anys dels 5 reglamentaris.

 

L’any 1969 va entrar al Cos de Ball del Gran Teatre del Liceu, dirigit pel professor i coreògraf Joan Magriñà, fins l’any 1974.

 

Va alternar la dansa clàssica amb diversos cursos de perfeccionament amb professors estrangers de renom com Link McMurray, Miguel Lopez i Rossella Hightower, la qual li va oferir l’oportunitat d’entrar a l’Òpera de Bèlgica, que ella dirigia, on podria perfeccionar la seva tècnica i seguir amb els estudis de batxillerat com a interna.

llegir més

Posteriorment va agafar les regnes de la seva vida professional actuant en diversos teatres i auditoris: Palau de la Música Catalana, Teatre Romea, Teatre Tívoli, Ballet Lazarov, Teatre Victòria, Palau de les Nacions, Teatre Municipal de Girona, Teatre Municipal de Lleida,l’Auditori de Palma, Teatro Real (Ópera de Madrid), Gran Teatro Lope de Vega  (Madrid), Òpera de Niça (França), Òpera de Colònia (Alemanya). Al mateix temps va col·laborar amb la cadena televisiva dels EUA, la NBC i amb el cineasta Bigas Luna.

 

Va crear el Grup Folklòric de la Casa de Menorca a Barcelona, motiu pel qual va recórrer totes les finques de la pagesia de l’illa, a fi de recopilar les danses tradicionals fins aleshores oblidades. Amb aquest grup va fer diverses actuacions per tota Catalunya i Espanya.

 

Finalment va obrir, a la Ronda General Mitre de Barcelona, una Escola de Dansa que va tenir molt d’èxit, amb unes 200 alumnes, on s’impartien classes de dansa clàssica, dansa contemporània, jazz, claqué i escola bolera. Des d’aquí va poder crear coreografies per a diversos grups.

 

L’amor per la dansa la fa definir-la en base a dues característiques fonamentals: la tècnica i l’expressivitat. Amb la primera es busca la perfecció del moviment, sobre la base de l’esforç i una bona disciplina. És una bona manera d’afrontar reptes de superació personal al millorar la col·locació postural de peus, mans , braços, cap, etc. El fet de poder gaudir de la dansa et porta a una satisfacció personal immensa que et permet aconseguir seguretat a l’hora de ballar, extrapolable a altres àmbits de la vida personal.

 

El complement de la tècnica és l’expressivitat donat que, només amb la primera, no es pot transmetre res. El moviment del cos és essencial ja que és l’expressió màxima a què es pot arribar, amb el complement de la cara, dels gestos que es fan amb els braços, les mans, els dits.

amagar

OBRES I APORTACIONS RELACIONADES

            Polca

            Corrandes

            Jota

Contactar